Reflexions sobre el bombardeig de l'Escala / José M. Murià, text
Murlà, José Maria


En: Revista de Girona. Girona. Any 59, núm. 280 (setembre-octubre 2013), p. 50-53 : il. (Història) 

L'"Heroïcitat" dels guixolencs : de juny a setembre de 1808, els patrons o capitans de Sant Feliu van capturar catorze vaixells francesos / de juny a setembre de 1808, els patrons o capitans de Sant Feliu van capturar catorze vaixells francesos
Jiménez, Àngel


En: Revista de Girona. Girona. Any 55, núm. 256 (setembre-octubre 2009), p. 38-41 : il. (1808 - 1809) 

La Costa Brava, front de guerra (1936-1939) : quinze vaixells enfonsats en el litoral gironí / J. Víctor Gay
Gay, Josep Víctor


En: Revista de Girona. Girona. Any 53, núm. 243 (juliol-agost 2007), p. 30-35 : il. (Història) 
Notes.

El Combat del bosc de Palau (14 de juny de 1823) / Jean-Louis Blanchon
Blanchon, Jean-Louis


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 236 (maig-juny 2006), p. 50-55 : il. (Història) 
Notes.

La Batalla de Bourg-Madame (29 de novembre de 1822) / Jean-Louis Blanchon
Blanchon, Jean-Louis


En: Revista de Girona. Girona. Any 48, núm. 212 (maig-juny 2002), p. 54-59 : il. (Història) 
Referències. Notes.

Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.

La Guerra del Francès a l'Ebre : enfrontaments armats al terme de Tivissa (any 1810) (I) / Joan Ramon Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 123-138 : il. (Articles dedicats a Tivissa) 
Resums en català, castellà i anglès.

Les fonts publicades que parlen sobre la Guerra del Francès a les Terres de l'Ebre durant l'any 1810 més aviat s'han centrat, tret d'excepcions agraïdes, en la conquesta de Tortosa. Sot l'enlluernament d'este rellevant fet d'armes, la resta de pobles ebrencs han quedat desdibuixats en el mapa general d'esta àrea geogràfica de Catalunya i, més aviat, se'ls ha donat poc o gens de protagonisme. Per fer visible i ressaltar la importància d'altres llocs del territori, esta vegada enfoquem la mirada en els diversos enfrontaments que es van produir al llarg de l'estiu de 1810 al terme de Tivissa. La gran quantitat d'accions armades que s'hi van produir, a tocar en el temps, demostra la necessitat que en aquell moment tenien uns i altres de controlar tot l'entorn de l'alt corregiment de Tortosa.

La Ribera d'Ebre, l'exèrcit de Suchet i la Junta Superior d'Aragó i part de Castella / Jaume Arbiol Agné
Arbiol Agné, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 33 (2023) , p. 215-231: il. (Història) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball busca entendre com, durant els anys 1809- 1810, un organisme politicoadministratiu com era la Junta Superior d'Aragó i part de Castella, centrat en el territori de l'Aragó, a causa de l'amenaça present dels francesos i de l'expedició militar de Suchet per conquerir el sud de Catalunya, va acabar entenent de molts assumptes relacionats amb la nostra zona (Ribera d'Ebre). En aquest treball, em centro en la situació de la guerra contra els francesos durant aquests anys, la creació de la Junta Superior d'Aragó l'any 1809 i l'estudi de les actes de la Junta referents a la nostra zona. També analitzo els fets militars que van ocórrer a la Ribera d'Ebre, fins a la caiguda de Tortosa, el 2 de gener de 1811.

Le Malheureuse affaire de Santa Perpetua ou Mollet : noves aportacions a l'estudi de la Guerra del Francès al Baix Vallès / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 53-106 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou: Annex 1. Periòdics que van donar notícia del combat; Anex 2: Glosari. Resums en català i anglès.

Afer desafortunat (malheureuse affaire) és el gràfic i succint comentari amb el qual el general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va definir el combat de Mollet a les seves memòries, publicades el 1821, sobre la seva participació al front català durant la Guerra del Francès. Aquesta frase resumeix el profund impacte que la derrota de les forces imperials va produir a l'exèrcit francès i contrasta vivament amb el poc coneixement que d'aquesta acció militar es té dins la historiografia local. Amb un estudi minuciós de les fonts primàries disponibles podem, però, situar aquest combat dins el context general de les estratègies militars desenvolupades a Catalunya per les forces bel·ligerants els dos primers anys de la guerra i provarem que lluny de ser una acció espontània o casual va resultar una conseqüència natural de la situació estratègica del front català. També oferirem una relació de l'ordre de batalla de les tropes imperials i realistes que hi van participar a dia 21 de gener de 1810, al temps que intentarem reconstruir el xoc entre els dos exèrcits. Aquestes noves aportacions tenen, a més de presentar al lector una narració d'aquells fets, el propòsit de fixar els elements de veracitat de la tradició oral recollida per Vicenç Plantada a finals del segle XIX i també oferir noves eines per a l'estudi de la societat molletana durant aquell conflicte, tot assenyalant noves línies d'investigació.

La Guerra del Francès al baix Ter / Francesc X. Morales Garcia
Morales Garcia, Francesc Xavier


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2009) , p. 75-80 : il.

Torroella de Montgrí i l'Empordà durant l'ocupació francesa de 1694-1698 / Agustí Alcoberro i Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1994) , p. 65-77 : il.
Notes.

Torroella en la guerra contra Napoleó / Pere Castells
Castells i Pijoan, Pere


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1988) , p. 17-30 : il.
Notes.

La Guerra en el paisatge / Joan Pericot
Pericot i Garcia, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1957) , 6 p. : il.

La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / [ressenya de] Antoni Sánchez Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 73 (2023) , p. 1099-1101 (Reseñas) 
Ressenya de:
. La Intervención británica durante la Peninsular War. Campañas en Cataluña, Valencia, Murcia y Baleares (1808-1814) / Maties Ramisa Verdaguer. València : PUV, 2022

La Guerra dels Segadors a la regió de Girona : de la crema de Santa Coloma de Farners (1640) al setge de Girona (1653) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


Girona : Diputació de Girona, 2024
463 p.
ISBN 9788418734274

La Guerra dels Segadors va esclatar amb contundència a la regió de Girona el maig de 1640. Després de les batalles i setges de Leucata i Salses, els exèrcits hispànics es van instal·lar a la vegueria de Girona. L'algutzir Montrodon els ajudava a distribuir-se des de Santa Coloma de Farners, on va ser atacat i mort pels pagesos revoltats. Al mateix temps, a Sant Martí de Riudarenes els terços van saquejar i cremar l'església, per la qual cosa el bisbe Gregorio Parcero en va dictaminar l'excomunió. El rei, Felip IV, el virrei, el comte de Santa Coloma i el Consell d'Aragó van decidir revenjar-se'n, i com a càstig feren cremar tota la vila de Santa Coloma de Farners. Aquests fets tan contundents van marcar l'inici d'una dècada llarga, de 1641 a 1652, en què Catalunya es va lliurar a la monarquia francesa i la monarquia hispànica va voler recuperar el Principat per les armes. És el que coneixem com la Guerra dels Separació. En aquest període, les universitats gironines hagueren de suportar els allotjaments francesos, paral·lelament a les contribucions militars i a l'enviament de soldats al Batalló català. El conflicte no es pot considerar acabat fins que Joan Josep d'Àustria va alliberar Girona del setge al qual l'any 1653 les tropes franceses havien sotmès la ciutat. (Editorial).

Ordre del die del exércit de 20 setembre 1810, Sa Excel·lencia lo Coronel General de Dragons, Compte del Imperi, Comandant de las Tropas en la alta Catalunya informat, que las tropas espanyolas que han entrat lo die 14 de est mes à la Bisbal, y à Sant Feliu de Guixols, ...

Intendència de l'Alta Catalunya.


Catalunya? : [s.n.], [1810?]
1 f. ; 31 * 22 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat per: Baraguey d'Hilliers, General de Dragons, Compte del Imperi. Títol obtingut de l'epígraf i primeres línies del text, el precedeix: "Cós de armada de la alta Catalunya".

Catalunya en peu de guerra : la ferotge revolta dels catalans contra l'exèrcit de Napoleó / text de Gustau Nerín amb l'assessorament de Maties Ramisa
Nerín i Abad, Gustau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 260 (novembre 2023), p. 34-45 : il. (Reportatges. Segle XIX) 

L'Assalt de Granollers pels carlins (17 gener 1875) : noves aportacions / Josep Maria Farnés
Farnés i Sararols, Josep M.


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'assalt de Granollers per uns tres mil carlins el 17 de gener de 1875 és un dels fets històrics més traumàtics de la història de la ciutat i també un dels episodis més significatius de la tercera guerra carlina a Catalunya (1872-1876). Aquest assalt ja va ser motiu d'una primera ponència presen-tada en el Centre d'Estudis l'octubre de 1981, a partir de la informació local disponible. En aquesta ponència es presenten noves aportacions sobre l'atac i les atrocitats sobre la població civil. La troballa de la narració, en primera persona, del cap de l'exèrcit carlí del Principat, Rafael Tristany, ens permet mostrar la seva planificació, plena de detalls desconeguts, i la defensa rela-tada per Serapio Noval, comandant militar de la caserna de Granollers, ens permet completar el relat de la batalla: els batallons que hi prenen part, els diversos incendis, presoners, ostatges, morts i ferits. La descripció es com-pleta amb la informació de la premsa de l'època.

El Dia 5 d'agost de 1874 : una jornada particular. La Tercera guerra carlina a Sant Cugat del Vallès / Lluís Jordà i Roselló
Jordà Roselló, Lluís


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 29-58 : il. (Estudis) 
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

La Tercera guerra carlina (1872-1875) va afectar Catalunya de manera desigual. El Vallès i en concret Sant Cugat, tot i no ser mai considerats uns objectius militars prioritaris per part dels carlins, no en van quedar al marge. De manera ocasional van patir també els seus efectes. L'impacte ideològic del carlisme en la pràctica totalitat de les dues comarques vallesanes va ser sempre minoritari, circumstància essencial per no ser considerada aquesta part del territori un assentament militar carlí, a diferència d'altres indrets del Principat. En el transcurs de la contesa Sant Cugat fou, sobretot, un objectiu econòmic on cobrar contribucions de guerra, extorquint amb amenaces l'ajuntament. La negativa a fer front als pagaments exigits comportava riscos i conseqüències, sovint imprevisibles.

Es Commemora del 375 aniversari del Combat de Palafrugell / Josep Salvatella Mallart
Salvatella Mallart, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 238 (agost 2013), p. 14 : il. (Història local)